1. |
L'EDAT D'OR
04:09
|
|||
|
Els joves ja no es troben bé
mira que li han fet a la “chica de ayer”.
“Maradona” no tornarà a jugar.
Ja no hi ha “Movida”, ni "Tierno Galván"
ningú se’n recorda ja dels “Clash”.
I “Dylan” amb Déu s’agafa de la mà.
Ningú somnia ja al so de les màquines.
Ningú balla a la foscor.
I els bojos canten sota la pluja en soledat.
La gran fusió, el progrés total
baixen les accions de la meua ciutat.
La meua vida és la dels altres.
Tots igual. . . T’odie un poc més
molts més minuts més publicitat.
El rock ha mort i també "Superman".
Ningú somnia ja …
Vull veure't amb els ulls tancats
Escoltar-te quan penses amb mi.
I que em faces el que abans feies
abans que a mi ...
|
||||
2. |
SÓN LES COSES
04:16
|
|||
|
2 - SÓN LES COSES
Trencar el buit i avancar
pensant que el temps no tornarà.
La vida és un instant
i quan te n'adones ja s'ha acabat.
El temps s'esmuny entre els meus dits
i cada dia crec menys en el destí.
Són coses que tens davant.
Són coses que tu viuràs.
Tot el que sóc ho porte damunt
i les arrels estan on puc estimar.
La memòria és la verdadera pàtria
i els seus records la nostra història.
Ha arribat l'hora de pensar, de fer
de deixar les xarxes i viure el carrer.
Són coses que tens davant.
Són coses que tu viuràs.
Vivim mirant cap al futur
i el futur aplega en un bufit.
Hi ha coses que no podrem canviar
i unes altres que ens canviaran.
Saps molt bé que no tinguem res més
que allò que està en les nostres mans.
Són coses que tens davant.
Són coses que tu viuràs.
Són...
Són les coses que et passaran.
|
||||
3. |
EN EL RECORD
04:48
|
|||
|
3 - EN EL RECORD
On estàs amic?
I el nostre futur?
Volíem somiar, volar, abastar la llum,
viatjar per mars, muntanyes i valls,
salvar el món dels covards.
Érem els més grans
con si forem uns soldats.
Disposats a entregar-se un per l'altre,
sense importar res més que l'amistat.
De sobte el dolor,
el silenci és tant dens
que l’ànima s’asseca
i el cor ja no batega,
La vida et colpeja,
et destrossa,
i no, no t’alerta.
I tot manca de sentit
quan el sol trenca la nit.
I en un segon
tot esclata amb un crit buit.
I no és just, gens just
que la vida siga així.
Torne a recordar
alberedes i carrers
on anàvem juns
en algun moment.
Desgraciadament
això no tornarà a passar
tu no estàs aci.
Els arbres tornen a fer fruits.
Eixé fruit
és la teua amistat dins de mi
que el temps farà
que sempre estiga viu.
|
||||
4. |
COR MEU AGUANTA
06:42
|
|||
|
4 - COR MEU AGUANTA
Veig al meu costat
un món ple de soledat.
Sé que tot pot passar,
a més a més tu no em sentiràs.
I no vull perqué et vull,
i tot va ser massa curt
i no vull dir que et vull
i admetre que estic perdut.
L’altre dia un vell em va dir,
que la vida sense amor no té sentit.
Rastre que jo seguiré com un animal,
encara que em punxe el cor.
I no vull perquè et vull
i aquest silence és molt fotut
i no vull dir que et vull
i acceptar que estic vencut.
Cor meu aguanta,
i no pares de bategar.
Cor meu aguanta,
que sense ella no puc respirar.
És molt dolorós veure com es trenca sobtadament tot el futur que tenies present, en eixe, en eixe precís moment t’assabentes que res és realment etern.
No morim quan el nostre cor deixa de bategar, sinó quan aquests batecs ja no signifiquen res.
Com és possible que ens pese tant la vida quan més buida està?
Cor meu aguanta que aquest amor és infinit.
Cor meu aguanta,
i no pares de bategar.
Cor meu aguanta,
que sense ella no puc respirar.
Cor meu aguanta,
i no pares de bategar.
Cor meu aguanta,
Que la vida és curta i el meu amor molt gran.
|
||||
5. |
BLANC I CRISTAL·LI
06:38
|
|||
|
No vull seguir el teu camí
sé que és blanc i cristal.lí
saps que em manipules quan estàs dins de mi.
I per això... no vull seguir el teu cami.
Pots pintar-te de mil colors
i vols portar-me per altres mons
l’únic que fas és canviar la meua realitat.
Perquè tu... m’anul.les la voluntat.
Trenques tot allò que és bo
fas que la vida siga un joc
que sempre perd qui ho te tot controlat.
I de l'eufòria... passes a la soledat.
Em crides cada dia més sovint
em sent cada volta més estrany
no puc viure trobant-me tant atrapat.
I al final... no vals més que uns grams.
No vull seguir el teu camí
se que és blanc i cristal.lí
em manipules quan estàs dins de mi.
I per això... no vull seguir el teu cami.
|
||||
6. |
||||
VOL-GRUP Valencia, Spain
VOL som:
Kike Serrano al baix.
Werner Van Dixhoorn a la guitarra elèctrica
Miguel Àngel
Pérez a la bateria.
Ulisses Calabuig i Ortiz a la veu, guitarres elèctrica, acústica.
EL FUTUR NO ESTÀ ESCRIT
Foto: Araceli Calabuig
... more
If you like DES DE LES OMBRES, you may also like:
The Spanish artist makes lush and vivid folk music with vulnerable lyrics.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
Blue No More
by Gabriella Cohen
Ben Wheeler uses an East German synthesizer and a Soviet flanger to create hauntingly weird yet bright and open electronic soundscapes.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Tale Of My Lost Love
by Female Species
A retrospective tale of two sisters whose love for music was never lost at all.
go to album
Poppy indie rock from Olympia, WA, fully in keeping with that city's tradition of playfulness and quirk.
go to album
